Bon dia a tothom des de la Ruca!
No us passa que, quan esteu a gust en un lloc, els dies passen volant? Doncs és el que ens està passant aquí a nosaltres. Qui ho diria que falten tres dies per acabar les colònies i graduar-nos com a jedis... Ja sembla tan a prop...
Però no ens posem melancòlics, que encara queda molt per fer
i per viure, i també per explicar. Ahir al matí, a la Ruca encara hi faltaven els més
grans, que seguien d’expedició. Els petits, però, van seguir el curs normal del
dia i es van convertir en directors i actors de teatre: havien d’adaptar una
petita història en forma d’obra teatral, jugant una mica amb la imaginació. Animats,
molts també es van fer les disfresses i l’atrezzo,
i esperaven amb ganes que arribés la nit per la seva gran posada en escena.
El grans, mentrestant, van desmuntar les tendes amb les
quals havien passat la nit i, després d’esmorzar amb força, van arrencar a
caminar de nou. El temps ens va acompanyar en tot moment, i el camí de tornada
no es va fer tan dur. En un temps rècord ja érem a la Ruca a punt per dinar amb la
resta de la colònia.
El retorn dels gran va ser un moment emocionant per a tots,
i més encara perquè havien aconseguit trobar la peça que faltava per arreglar
la nau del pilot. L’expedició, tot un èxit.
A la tarda, l’Ar-Nau Gin, germà del tutor jedi Jo-An Gin, ens
va explicar que estaven intentant banyar el seu amic Chewbacca, un personatge
gros, marró i molt pelut, però que no hi havia manera, que estava atemorit. Ens
va demanar ajuda per a poder convèncer-lo que jugar amb aigua és divertit i que
no fa cap mal, així que vam participar tots en una gran gimcana d’aigua per
tota la casa, i vam acabar remullats com a sardinetes.
Va arribar la nit, i això vol dir que tocava sessió de
teatre. Els petits, que s’havien estat preparant les obres durant el matí, van
representar-les davant de la resta de grups, amb un talent que molts actors de
Hollywood desitjarien.
Al mateix moment, per als grans va arribar una vetllada molt
esperada durant aquests dies... una vetllada fosca, terrorífica, amb molta
adrenalina: la nit de por. Vam comprovar la valentia i la sang freda dels
nostres alumnes més grans aprofitant la foscor de la nit i unes quantes
llanternes, en un caminet pel qual no tothom s’atreviria a passar.
Després de tota l’emoció, tant grans com petits, amb evidents cares d’esgotament, van anar de cap al llit, i ja tenim un dia més a la butxaca. Ho tenim a tocar, això de convertir-nos en jedis... esperem que no se’ns desmuntin els plans ara que ja queda tan poc!
Ens veiem aviat, famílies, ben aviat!
