dimecres, 13 d’agost del 2008

Campaments d'Estiu 2008

Un any més, el Grup de Joves de l'Esplai Apassomi van realitzar els tercers Campaments d'Estiu.


Aquest any ens varem traslladar durant 10 dies, del 4 al 8 d’Agost, a la Vall del riu Brugent molt a prop de la Riba, a la comarca de l’Alt Camp. Degut a la situació geogràfica del terreny aquest any varem poder deixar l’autocar i utilitzar el tren per anar de campaments.


Dit i fet, el passat dia 4 d’Agost a les 13:00 hores ens varem trobar 22 nois i noies de 1r fins a 4t ESO i 8 monitors a l’estació de tren de les Borges. Desprès d’acomiadar-nos dels pares i mares pujarem al tren i ens dirigirem cap a la Riba.



Un cop a la Riba i  desprès d’alguns jocs de coneixença, varem enfilar les llargues costes del poble i agafarem el camí cap al campament. Desprès d’una breu, però no curta, caminada arribarem al terreny. Allà els nostres intendents ja ens esperàvem amb la cuina a punt per preparar-nos tots els àpats, tan necessaris per recuperar les forces durant els deu dies de l’estada.
Un cop instal·lats al campament varem rebre una carta de l’exinspector Rovira, on ens plantejava una investigació criminal, els crims de l’Illot Verd, que va dur ell feia anys. En ella ens demana la  nostra col·laboració per reviure la història junt amb les víctimes d’aquell succés per ajudar-lo a resoldre els crims. Aquesta carta va ajudar a resoldre el dubte de per què havíem rebut a casa nostra una carta invitant-nos a passar uns dies a l’Illot Verd.


Així doncs cada dia rebíem una carta de l’exinspector Rovira amb més informació de la història, on ens plantejava tres opcions. Durant el dia havíem de decidir quina opció escollíem i retornar-la a l’exinspector. Segons la nostra decisió (explorar la casa, quedar-nos sols, fer senyals de fum,...) l’exinspector ens enviava una altra carta explicant-nos si hi havia hagut nous assassinats o no. L’últim dia, tot i la mort de tots els personatges  de l’Illot, la història s’havia repetit, varem trobar al Riu una botella, una última pista mai trobada en la investigació original. La Botella continua la confessió escrita de l’assassina, la Rosa Casademunt. Allà ens explicava el per què de totes aquelles morts i el seu propi suïcidi. És així com va quedar resolt els crims de l’Illot Verd.


Tot i la investigació, els crims, les cartes, la vida dels personatges a l’Illot Verd,... Al campament hi havia temps per jocs, tallers, gimcanes, excursions, banyar-nos al riu, escalada,...  sense deixar de banda però, les rutines de funcionament del campament; els serveis (suport intendència, lavabos, premsa, tendes i exteriors). Totes aquestes activitats i tasques fetes amb grup i sobretot amb molt entusiasme i motivació van fer que tots plegats passessin uns dies inoblidables plens d’alegria i bons amics; un regal d’un valor incalculable!!


No podem acabar aquesta crònica, sense fer un recordatori especial per als de 4t (les sirenes i al Jordi). Desprès de participar tots els anys al Grup de Joves i alguns anys a tardes d’esplai, colònies,... aquest any han acabat la seva trajectòria com a participants a les activitats i comencen el curs 2008-09 el seu camí com a Monitors del Grup d’Esplai Apassomi. Tots recordarem per sempre les emocions viscudes l’última nit (les bandes, els escrits, el comiat,...)


Moltes gràcies a tots i a totes per haver-hi participat i haver fet un any més uns campaments únics i irrepetibles.
Fins ben aviat!!!!!

diumenge, 13 de juliol del 2008

Colònies d'Estiu 2008

Un any més el mes de Juliol per l’Apassomi vol diranar de colònies. Dit i fet, el passat dia 4 de juliol de 2008 dos autocars carregats de 80 nens i nenes i 18 monitors i monitores van començar el viatge cap a les Mines d’Osor. Allà ens esperaven 10 dies fantàstics carregats d’aventura, activitats, bons amics,... i acompanyats d’un personatge misteriós que molts de nosaltres no coneixíem.


Tot va començar quan dies abans de marxar de colònies varem rebre una postal molt estranya d’un viatger anomenat Wally.  El dia de marxar, abans de pujar als autocars, varem rebre una trucada telefònica de la casa de colònies on ens deien que un hoste de la casa s’havia descuidat la seva maleta a l’estació d’autobusos de les Borges. Sense perdre temps ens varem posar tots a buscar-la. Així va ser com  carregats amb una vella maleta a ratlles vermelles i blanques ens acomiadarem dels pares i mares i varem posar rumb a les Mines d’Osor per a conèixer aquell viatger, que ja havia visitat el nostre poble.


Un cop ja instal·lats a la  casa de colònies, desprès de fer la ja tan esperada presentació del cançoner i just abans d’anar dormir varem trobar una campana, una bústia, un àlbum i una carta. La carta era d’aquest viatger tan aventurer, el Wally. En ella es presentava i ens invitava a refer els seus viatges per recuperar tots els souvenirs que havia anat perdent pel món, i així poder tornar a tenir la maleta plena de tots els records dels seus viatges.

És així com ens varem posar ha viatjar d’una època a una altra i d’un país a un altre resseguint el passos del Wally. Tot el dia estàvem atents de la bústia per què no sabíem mai quan podia arribar una nova carta. Per això servia la campana, el primer que descobria una nova comunicació, la feia sonar ben fort per que tota la colònia es reunís per llegir-la.


Seguint les petjades d’en Wally varem anar a un estadi olímpic, a Egipte, a la passarel·la Gaudí, a una galeria d’art, a la selva, a un càmping, a Hawaii, una curta visita a l’espai, a l’illa del tresor, a una fira i a Venècia on varem realitzar una gran festa per acomiadar les colònies. És així com, desprès de tants viatges, varem poder omplir altre cop la maleta del nostre amic Wally, i també el seu àlbum de fotografies.


L’últim dia de colònies varem poder celebrar un gran dinar de germanor amb totes les famílies. Va ser un dia per compartir tots plegats, pares i fills, l’entusiasme i les experiències viscudes durant els 10 dies de colònies. 

També cal recordar, que en les Colònies 2008, a més de fer-nos un fart de viatjar també varem viure la colònia: cada dia varem anar a la piscina, als matins fèiem serveis, jocs, excursió pel riu...



Ahh! I a més varem dedicar temps a  deixar les nostres petjades al camí de la felicitat. Cada dia un  grup  diferent avançava unes passes més i ens deixaven els seus secrets per poder avançar en aquest camí.

Val la pena dedicar una paraula d'agraïment al nostre cuiner, el Martí, i a tot el personal de la casa per fer-nos una estada tan agradable.

Gràcies a tots, un any més, per haver fet possible les Colònies d’Estiu 2008!