diumenge, 9 d’agost de 2009

Campaments d'Estiu 2009

Un estiu més, els nois i noies del Grup de Joves de l’Esplai Apassomi es van carregar la motxilla al coll per anar, aquest any, al terreny d’acampada el Roure, a Sant Quirze de Besora (comarca d’Osona). Allí, joves i monitors van passar 9 dies intensos i plens d’anècdotes per recordar.


El dia 1 d’agost, després de llevar-se ben d’hora, un grup de 27 joves de 1r fins a 4t d’ESO es van trobar a les 8:00 del matí a la plaça Europa de les Borges. Junt amb els seus monitors van agafar l’autocar direcció Sant Quirze de Besora. Quan hi van arribar els va tocar caminar una estoneta fins arribar al terreny d’acampada, però l’esforça va valer la pena.
Un cop instal·lats completament al campament (els intendents en plena feina i les tendes muntades), va ser hora de repassar el cançoner. També hi va haver temps per les sorpreses ja que va aparèixer, de sobte, un personatge molt peculiar al campament: era el professor Valldaura. El professor va demanar l’ajuda de tots per resoldre uns enigmes matemàtics que aniria fent arribar cada dia al campament. Amb l’ajuda de tots els joves la seva reputació seguiria intacta.


Així va ser com cada matí, al despertar-nos i pujar la bandera, ens trobàvem un nou enigma del curiós professor Valldaura, que feia que durant tot el dia estiguéssim donant voltes i exprimint-nos el cervell per intentar resoldre’l.





Però entre enigma i enigma, hi havia molt temps per fer altres coses: durant el dia, posàvem a prova les nostres habilitats artístiques pintant camisetes o fent espelmes; a les tardes, ens ho passàvem la mar de bé a la peculiar piscina del terreny o ens embrutàvem fent les gimcanes; i a les nits trèiem les llanternesper jugar (tot i que a vegades podia resultar una mica “perillós”) o per divertir-nos amb els concursos o vetllades. Però també ens quedava temps per mantenir el terreny d’acampada net i ordenat fent cada dia una estona de serveis (lavabos, intendència, etc.).



A més a més de tot això, aquest any el Grup de Joves va aconseguir un fet mai vist abans en la història de l’Apassomi: vam fer un pic! El dijous ens vam aixecar ben d’hora a la matinada (tant que fins i tot encara era fosc) i vam baixar caminant fins a Sant Quirze de Besora. Allí vam agafar un autocar que ens va dur fins a Ribes de Freser i allí vam pujar al cremallera fins a la bonica Vall de Núria. Després de treure una mica de pes de les motxilles vam començar el camí que ens duria, unes hores més tard, fins al pic del Puigmal, un pic que està a 2.913 metres d’alçada!


Després de tantes emocions fortes, l’últimanit vam fer un sopar una mica especial i ens vam acomiadar de tres joves que l’any que ve ja seran monitors (la Marta, l’Ari i el Felipe). Entre somriures i llàgrimes, vam anar a dormir per agafar forces i poder desmuntar el campament l’endemà al matí.



Així ha estat com un any més entre joves, monitors, intendents, etc. hem fet possible aquests campaments. Hem transformat un simple estiu en una llarga llista d’experiències úniques que sempre recordarem amb un somriure als llavis.

Gràcies a tots i totes i fins l’any que ve!     


dijous, 16 de juliol de 2009

Colònies d'Estiu 2009

Un any més, el Grup d’Esplai Apassomi va fer les motxilles per embarcar-se en l’aventura més gran de l’estiu. Del 8 al 16 de juliol tots els nens i nenes, monitors i monitores van poder gaudir d’uns magnífics dies a la casa de colònies Santa Maria del Roure, a la bonica població de Cantonigròs, a la comarca d’Osona.

Aquesta aventura va començar uns dies abans de marxar cap a Cantonigròs, quan vam rebre una rectificació d’un tríptic anunciant uns actes que es farien durant LA GRAN TROBADA en aquella mateixa població. Tot plegat va ser un misteri, però encara ens vam quedar més sorpresos el dia 8 de juliol just abans de pujar a l’autocar a la plaça Europa. Van aparèixer del no-res uns cavallers desconeguts que, amb les seves espases, ens van indicar el camí per pujar a l’autocar.


Un cop vam arribar a la casa de colònies i ens hi vam instal·lar, durant la presentació del cançoner vam rebre una visita inesperada: va venir el Rei i va donar la benvinguda als comptats en aquella gran trobada. Ens va dir que ell no podria ser-hi durant la celebració de la trobada, i per això ens va demanar que féssim un llibre de visites: cada dia hauríem d’escriure què havíem fet per poder mantenir informat al Rei.




I va ser així com vam anar a parar en una altra època, a l’Edat Medieval. Cada dia apareixia per una finestra del castell un personatge diferent, com ara la princesa, el bufó o el trobador, que ens explicaven en cada ocasió què és el que calia fer. Vam poder viure de primera mà com era un mercat medieval, quines eren les danses tradicionals o com s’ho passaven de bé a les fires.

L’última nit va ser molt especial perquè tots anàvem vestits amb els nostres propis dissenys que havíem tintat i confeccionat durant la tarda. El sopar de gala va ser tot un èxit i les actuacions escala en hi-fi van sortir rodones. Va ser la fi de la trobada de comptats.



Durant aquests 9 dies tots vam conviure feliçment: tothom col·laborava a mantenir la casa neta fent un servei diferent cada dia, també disfrutàvem a la piscina, ens ho passàvem molt bé fent excursions i els més grans de la casa dormint en tendes de campanya.
Finalment només queda donar les gràcies a tots per haver fet d’aquestes colònies uns dies inoblidables. Gràcies per fer-ho possible i fins l’any vinent!