diumenge, 9 d’agost de 2009

Campaments d'Estiu 2009

Un estiu més, els nois i noies del Grup de Joves de l’Esplai Apassomi es van carregar la motxilla al coll per anar, aquest any, al terreny d’acampada el Roure, a Sant Quirze de Besora (comarca d’Osona). Allí, joves i monitors van passar 9 dies intensos i plens d’anècdotes per recordar.


El dia 1 d’agost, després de llevar-se ben d’hora, un grup de 27 joves de 1r fins a 4t d’ESO es van trobar a les 8:00 del matí a la plaça Europa de les Borges. Junt amb els seus monitors van agafar l’autocar direcció Sant Quirze de Besora. Quan hi van arribar els va tocar caminar una estoneta fins arribar al terreny d’acampada, però l’esforça va valer la pena.
Un cop instal·lats completament al campament (els intendents en plena feina i les tendes muntades), va ser hora de repassar el cançoner. També hi va haver temps per les sorpreses ja que va aparèixer, de sobte, un personatge molt peculiar al campament: era el professor Valldaura. El professor va demanar l’ajuda de tots per resoldre uns enigmes matemàtics que aniria fent arribar cada dia al campament. Amb l’ajuda de tots els joves la seva reputació seguiria intacta.


Així va ser com cada matí, al despertar-nos i pujar la bandera, ens trobàvem un nou enigma del curiós professor Valldaura, que feia que durant tot el dia estiguéssim donant voltes i exprimint-nos el cervell per intentar resoldre’l.





Però entre enigma i enigma, hi havia molt temps per fer altres coses: durant el dia, posàvem a prova les nostres habilitats artístiques pintant camisetes o fent espelmes; a les tardes, ens ho passàvem la mar de bé a la peculiar piscina del terreny o ens embrutàvem fent les gimcanes; i a les nits trèiem les llanternesper jugar (tot i que a vegades podia resultar una mica “perillós”) o per divertir-nos amb els concursos o vetllades. Però també ens quedava temps per mantenir el terreny d’acampada net i ordenat fent cada dia una estona de serveis (lavabos, intendència, etc.).



A més a més de tot això, aquest any el Grup de Joves va aconseguir un fet mai vist abans en la història de l’Apassomi: vam fer un pic! El dijous ens vam aixecar ben d’hora a la matinada (tant que fins i tot encara era fosc) i vam baixar caminant fins a Sant Quirze de Besora. Allí vam agafar un autocar que ens va dur fins a Ribes de Freser i allí vam pujar al cremallera fins a la bonica Vall de Núria. Després de treure una mica de pes de les motxilles vam començar el camí que ens duria, unes hores més tard, fins al pic del Puigmal, un pic que està a 2.913 metres d’alçada!


Després de tantes emocions fortes, l’últimanit vam fer un sopar una mica especial i ens vam acomiadar de tres joves que l’any que ve ja seran monitors (la Marta, l’Ari i el Felipe). Entre somriures i llàgrimes, vam anar a dormir per agafar forces i poder desmuntar el campament l’endemà al matí.



Així ha estat com un any més entre joves, monitors, intendents, etc. hem fet possible aquests campaments. Hem transformat un simple estiu en una llarga llista d’experiències úniques que sempre recordarem amb un somriure als llavis.

Gràcies a tots i totes i fins l’any que ve!