Molt bon dia família del Apassomi!
Avui hem dormit ben plans, després del gran dia que va ser
ahir, varem ajudar a un bon artesà indi a trobar les seves eines dos cops. Però
millor comencem des del principi, no?
8:30, els nens varen notar alguna cosa fresqueta per la
cara... Els havien despertat amb crema i after-sun! I seguidament vam continuar
amb la rutina de sempre, ens vestim, ens rentem, les mans la cara i les dents i
després d’un apetitós esmorzar, a aixecar la bandera. Els serveis, divertits
com sempre!
Al acabar això se’ns va aparèixer un indi, exactament l’artesà
de la tribu, que ens va explicar que ell de petit havia patit molts malsons, i
la seva avia preocupada per ell, com totes les avies, li va construir un atrapa-somnis,
i que li agradaria que tots en tinguéssim un. Així que amb el material que teníem
(llana de colors, fils, plomes de colors, fil ferro...) varem fer el nostre
atrapa-somnis, que ens protegiria de tota mena de malsons. L’elaboració d’aquest
objecte indi va costar a alguns més que altres, però quan els varem acabar tots
feia goig de veure’ls.
Després de finalitzar l’activitat de matí varem fer cua per
entrar a dinar, com sempre tots molt impacients, ens varem rentar les mans i
varem entrar al menjador, cadascú al seu lloc. Canelons!! Que bons que eren!! Fins
i tot els podríem arribar a comparar amb els de la nostra mare o als de la
nostra avia.
L’hora lliure ens va ajudar a que baixessin bé els deliciosos
canelons, i a fer-nos passar a tots una bona estona, els més cansats descansant
i els més valents movent-se i sense parar de córrer.
I quan ja varem descansar o ens varem cansar vam anar tots
de cap a l’aigua! Cada dia està més bona l’aigua! Encara que n’hi ha que encara
no l’han ni provat, i prefereixen fer polseres ! Amb aquest solet ens posarem tots
ben morenets, o com a mínim vermellets.
Al acabar de berenar el mític pa amb xocolata de les colònies,
l’artesà indi va aparèixer i ens va felicitar per la feina feta, i ens agraït,
ens va voler mostrar quin era el lloc que l’inspirava més a l’hora de fer les seves eines i invents.
Per fer-ho ens varem posar les botes o les quets de caminar, un mitjons còmodes
i varem seguir les pistes que l’artesà ens havia deixat clavades en una diana
al llarg de tot el camí, fins arribar on hi havia el preciós mirador des d’on
veiem, sencera, tota la comarca del Solsonès. Quines vistes!
Després d’una tarda força moguda varem anar a sopar amb
molta gana, i el plat que tots els nens i nenes de l’apassomi esperaven, la
seva amiga la verdura! Tot i que aquest no sigui un dels plats preferits dels
nens no hi van haver massa queixes. Els vostres nens saben menjar de tot!
Quan feien la trobada de la colònia, el senyot artesà va
tornar a venir, aquest cop molt exaltat! Li havien robat les eines, quina
desgracia! Però per sort els nens de l’esplai, molt solidaris, varen decidir
ajudar-lo, i per grups varem buscar les eines de l’artesà indi, per tot el patí,
quina sort, les varem trobar totes, i el senyor artesà molt agraït per la
nostra feina feta ens va regalar uns collars fets per a ell, que ara tots i cadascun
dels nens porten!
I després d’una molt i molt bonica reflexió, on també varem
pensar en monitors que no havien pogut venir, i on els nens participen cada cop
més, vam anar despedint els nens al ritme del bona nit bons germans! Els
vostres fills que comencen a notar algun el cansament cauen rodons solament de
tocar el matalàs!
Ja sento rialles per fora, aviam quina activitat ens espera
avui! Demà us ho explico! Una forta abraçada
a tots pares i mares!
