Per segon any consecutiu, el Grup de Joves del Grup d'Esplai Apassomi van realitzar uns Campaments d'Estiu.
Aquesta vegada, els Campaments, van tenir una durada de deu dies i van comptar amb la participació de 20 nois i noies d'entre 13 i 15 anys.
Els joves, que en un primer moment es pensaven que passarien uns dies de lleure i esbarjo, van descobrir que, en realtiat, el motiu pel qual estaven de campaments era perquè havien de realitzar una gran missió.
Formaven part del SIC (Servei d'Intel·ligència de Catalunya). La seva missió era fer un estudi del Delta de l'Ebre. Durant els dies, vam rebre comunicacions secretes de que calia fer per anar superant les missions encomandes.
Entre tanta feina, i per passar desapercebuts, s'anaven realitzant les tasques pròpies d'un campament: muntatge de tendes, tendals, fregar olles i plats, ... tot un munt de tasques, que, fruit del treball en equip, s'anaven realitzant amb molt bon humor.
Les missions del SIC, ens van portar a fer excursions amb bicicleta, excursions a peu, navegació pel mar, descobrir les aus del Delta, gimcanes, entraments,... un munt d'aventures que vam viure amb molta il·lusió i entusiasme.
Del Delta, però, també ens endurem un record d'un amics que, com nosaltres, també estaven de "colònies" a Poblenou del Delta, concretament, a l'Alberg. Junts, vam realitzar una activitat de nit que, tot i la vergonya que ens invaia a tots, de ben segur, tots recordarem.
No es podria abavar aquestra crònica, sense fer un petit record als nostres "estimats" companys de campament: els mosquits. Durant deu dies vam haver d'aprendre a conviure, també, amb uns companys inesperats: els mosquits.
Tot plegat, va fer, que un any més, els Campaments hagin estat únics i irrepetibles!!
Moltes preguntes se'ns plantejaven quan, ja a la Casa de Colònies el Collell, a Santa Maria del Corcó, vam començar a treure l'entrellat d'aquest misteri. La primera nit, un camí de cendres ens va conduir cap a dos personatges per nosaltres desconeguts: un parell de pallassos: en Pierrot i la Floreta.
Els pallassos estaven molt i molt tristos, plorant amargament. Ells van ser els que ens van enviar les entrades cremades. Amb això ens volien demanar ajuda. Ens van explicar que se'ls havia cremat el seu estimat i apreciat Circ. Calia que algú els ajudès aixecar-lo de nou... i allí erem nosaltres, disposats a fer el que calgués.
Els dies prèvis a la inauguració del Circ, tot eren nervis i corredisses: assajos, ultimar els vestuaris,... tot perquè l'estrena fos el més lluida possible!
Cal dir, però, que paralelament al muntatge d'aquest gran Circ, també haviem de buscar temps per fer tot allò que es propi de les Colònies: una estona de bany a la piscina, els serveis, les estones al menjador (que per cert, el menjar estava boníssim!), les trobades de Colònia, ...
Cada dia li enviavem una carta per explicar-li com havia anat el dia i per comentar-li que haviem aprés i com ens ho estàvem passant. Va ser fantàstic.